dijous, 14 de novembre de 2013

Connexió de dispositius sense fil

La connexió d’elements a una xarxa o entre ells sense la connexió física d’un cable es realitza habitualment amb ones electromagnètiques. Aquesta tecnologia permet una major comoditat i mobilitat dels usuaris.
Les ones electromagnètiques es propaguen per l’espai però la seva potència es va reduint amb la distància entre l’emissor i el receptor. Això fa que l’abast d’aquests sistemes sigui d’unes desenes o centenars de metres.
La tecnologia bluetooth està dissenyada per connectar equips de baix consum i amb un abast reduït, que permet l’intercanvi d’informació entre dispositius i la creació de petites xarxes d’àmbit personal.
La tecnologia WiFi està dissenyada per establir comunicacions sense fils en xarxa local.

font Viquipèdia
  Ambdues tecnologies empren la mateixa freqüència radioelèctrica de 2,4 Gigahertz, que és a la banda de freqüència de les microones, però amb codificacions de la informació diferents. El fet que la transmissió sigui per ones electromagnètiques pot crear problemes de seguretat en la informació, motiu pel qual els estàndards de comunicació incorporen sistemes de protecció mitjançant tècniques d'encriptació.
La connexió de dispositius a internet sense fils també és possible amb la tecnologia de telefonia mòbil GSM i UTMS, que aprofiten tota la potencialitat de la comunicació digital sense fils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada